CLICK HERE FOR BLOGGER TEMPLATES AND MYSPACE LAYOUTS »

dijous, 30 d’abril del 2009

PEIX, PEIXET

Aquest és un conte que creiem que és adient per el tema que treballem, ja que parla dels peixos i del fons del mar. A part del diàleg, podem trobar-lo en format vídeo, dibuixat i explicat per els artistes de “Una mà de contes”.

http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/78

Xxxxxtttt! Escolteu amb atenció el soroll de les onades. Les onades són suaus. Avui fa bona mar. I el sol brilla i escalfa. Fa un dia molt bonic. Fa un dia preciós per anar a pescar el: "Peix, peixet".

El pescador i la pescadora han sortit a pescar amb la seva barca. El pescador està molt animat.
-A veure si avui hi ha sort i pesquem molts peixos! -diu a la seva dona.
Preparen les canyes i llencen els hams.
Però passa una estona i els peixos no piquen. El pescador i la pescadora no pesquen ni un peix.

El pescador pensa: "Què puc fer perquè els peixos piquin?" I se li acut una idea.
-Cantaré la cançó del peix, peixet. Quan els peixos la sentin, estic segur que picaran.
A la pescadora, la idea del seu home li sembla una mica estrambòtica i ho diu al pescador. Però el pescador pensa que no hi perd res per provar-ho, i es posa a cantar:
Peix, peixet, de la canya de la canya,
Peix, peixet, de la canya al sarronet!
I vet aquí que un peix sent la cançó del pescador i pica. I el pescador el pesca. El pescador torna a cantar:
Peix, peixet, de la canya de la canya,
Peix, peixet, de la canya al sarronet!
I pesca un altre peix! I cada vegada que el pescador canta la cançó, pesca un peix. I és clar, canta que cantaràs, la barqueta és plena de peixos que ha pescat el pescador.

El pescador està molt content. I la seva dona també, és clar. El pescador està tan content que es posa a fer bots d'alegria damunt la barca. Però resulta que ho fa amb tanta mala sort que cau a l'aigua. Xof!

I el pescador s'enfonsa i s'enfonsa. S'enfonsa tant, que gairebé arriba fins al fons del mar. No sap cap a on ha de nedar per tornar a la barca. El fons del mar és fosc. Està ben desorientat.

A la barca, la pescadora està molt amoïnada i crida el seu marit:
-Pescador, on ets? Torna!
Però ningú no li contesta.
-Pescador, on ets?
I és que el pescador no sent la pescadora. Quina por que té el pescador de no tornar a veure mai més la seva dona... I quina por que té la pescadora de no tornar a veure el seu marit.

De sobte, la pescadora té una idea. "El pescador ha cantat la cançó del peix peixet, i els peixos l'han sentit. Potser si jo també la canto, el pescador em sentirà i podrà tornar a la barca".
I dit i fet. La pescadora es posa a cantar:
Peix, peixet, de la canya de la canya,
Peix, peixet, de la canya al sarronet!
Peix, peixet, de la canya de la canya,
Peix, peixet, de la canya al sarronet!
Al fons del mar, el pescador comença a sentir la veu de la seva dona.
Peix, peixet, de la canya de la canya,
Peix, peixet, de la canya al sarronet!
I té una gran alegria! Nedarà cap a on sent la cançó i se salvarà!
El pescador neda i neda seguint la veu de la seva dona, fins que veu l'ham de la canya de la pescadora. Agafa el fil ben fort i l'estira un parell de vegades.
La pescadora nota l'estrebada i recull el fil ràpidament. Estira que estiraràs, la pescadora acaba pescant el seu marit, com si fos un peix. Això sí, un peix ben gros!

I ara que el pescador ja està pescat, el conte s'ha acabat.




Guió: Eulàlia Carrillo